El primer concert a la plaça Jaume I sempre ens genera un tensió i nervis especials, perquè tot arrenqui bé, que soni bé, que hi hagi gent,.... Vam creuar els dits i.... a les 21:00 hores començavem.
En Ramon Fossati tenia moltes ganes d'agradar en aquest festival i ho va aconsseguir. Amb un sextet de músics francesos i americans va afrontar la seva actuació tocant com a base del seu concert temes del disc "Callin the Spirits" . Hard Bop ben tocat, bons arranjaments i encertats en la improvisació va ser la tònica dels més de seixanta minuts de durada de l'actuació. El public, que ja omplia la plaça, va respondre amb nombrosos aplaudiments i en Ramon ens va obsequiar amb dos temes més de bis.
En Ramon Fossati tenia moltes ganes d'agradar en aquest festival i ho va aconsseguir. Amb un sextet de músics francesos i americans va afrontar la seva actuació tocant com a base del seu concert temes del disc "Callin the Spirits" . Hard Bop ben tocat, bons arranjaments i encertats en la improvisació va ser la tònica dels més de seixanta minuts de durada de l'actuació. El public, que ja omplia la plaça, va respondre amb nombrosos aplaudiments i en Ramon ens va obsequiar amb dos temes més de bis.
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
Spryro Gyra
El concert de Spyro Gyra va ser un allau de ritme i virtuosisme enlluernador. Van combinar temes clàssics com Shaker Song o Morning Dance amb temes del seu últim disc "Down the wire", i fins i tot van fer un petit homenatge a Michael Jackson tocant unes breus notes de Billie Jean. Extraordinaris músics i amb llarga experiència, com a grup i individualment, van fer gala d'una gran energia en l'escenari que es va contagiar des del primer moment.
El concert de Spyro Gyra va ser un allau de ritme i virtuosisme enlluernador. Van combinar temes clàssics com Shaker Song o Morning Dance amb temes del seu últim disc "Down the wire", i fins i tot van fer un petit homenatge a Michael Jackson tocant unes breus notes de Billie Jean. Extraordinaris músics i amb llarga experiència, com a grup i individualment, van fer gala d'una gran energia en l'escenari que es va contagiar des del primer moment.
nnnnnnn
Vam gaudir veient duels musicals de Scott Ambush (baix) amb Jay Beckenstein (saxo) i en un altre amb Julio Fernández (guitarra), o d'aquest darrer amb Beckenstein. Bonny Bonaparte, va demostrar una tècnica i força extraordinària amb un "solo" de bateria cantant al mateix temps que va fer aixecar-se a tot el públic dels seus seients. També Beckenstein ens va deixar bocaoberts quan va agafar el saxo alt i soprano i els va tocar els dos alhora!, cadascun en una tonalitat diferent.
L'entorn, el so, l'ambient, la música, tot va ser perfecte, un concertàs d'un dels millors grups de jazz de fusió de sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario